En aquesta ruta, que podeu fer amb cotxe o, millor encara, a peu o amb bicicleta, podreu conèixer alguns dels jaciments més emblemàtics del municipis de Sencelles i Costitx i la seva rodalia.
Seguint un fil cronològic, us proposam començar per la cova del Camp del Bisbe, emprada durant el període naviforme com a recinte funerari col·lectiu. Podeu continuar visitant el magnífic talaiot de Son Fred, part d’un poblat del període talaiòtic. D’allà podeu continuar fins al municipi veïnat de Costitx per conèixer el santuari posttalaiòtic de Son Corró, on es trobaren els famosos bous de Costitx. Finalment, i tornant enrere en el temps, podeu visitar el poblat de navetes des Turassot.
La ruta es complementa amb visites guiades periòdiques organitzades per l’Ajuntament de Sencelles i de Costitx als talaiots de Binifat (5) i de Cascanar (6) (per a més informació: www.ajsencelles.net / www.ajcostitx.net).
1. COVA DEL CAMP DEL BISBE
Aquesta cova està sent excavada des de l’any 2013 gràcies al recolçament de la Fundació Mn. Bartomeu Oliver i l’Ajuntament de Sencelles. Durant la primera campanya s’han excavat uns primers nivells molt remenats on l’aparició de restes ceràmiques permeten avançar que fou emprada i/o freqüentada des d’època Naviforme fins a l’actualitat.
Sencelles en època naviforme (1600-1050 a.c.)
És en aquesta època que es documenten les primeres evidències de poblament a Sencelles. Els poblats de navetes com els de Morelló Nou, Son Calussa, Son Fransoi o Son Caimari en són bons exemples. La seva situació entre els torrents de Sencelles i de Pina oferia prats ben irrigats que devien ser clau per a l’agricultura i la ramaderia.
Les navetes són habitatges construïts amb pedres ciclòpies en sec i teulada de materials peribles. Tenen planta en forma de nau o embarcació, d’aquí el seu nom. Poden trobar-se aïllades com les de Son Caimari o bé formant poblats com els dels Tres Pins, Morelló Nou, o Son Calussa. A cada una d’elles vivia un grup parental. L’interior oferia un gran espai sense compartimentacions on es feien diferents treballs: a la mateixa foganya es cuinava, s’hi coïen els recipients ceràmics, s’hi fonia bronze, s’hi endurien punxons d’os, etc.
Els rituals funeraris es continuaren celebrant a coves naturals com la Cova del Camp del Bisbe, però el més novedós fou la seva modificació i l’excavació de coves totalment artificials com la Cova d’en Mariaina o la Cova de la Vileta. De vegades podien tenir petites cambres laterals, com la Cova de sa Cuineta.
Gràcies a les investigacions a la Cova des Càrritx a Menorca sabem que cada cova era emprada per homes, dones i infants amb vincles parentals. L’esperança de vida rondava la trentena d’anys i la dieta es basava en el consum de productes d’origen animal complementats amb vegetals. L’accés al mateix ritual funerari per part d’homes, dones i infants i l’absència d’evidències de desigualtats als poblats fan pensar en comunitats regides pels principis de la cooperació i la reciprocitat.
Cova del Camp del Bisbe
Mapa del Camp del Bisbe
Peril de la Cova del Camp del Bisbe
Recreació de la vida quatidiana
2. TALAIOT DE SON FRED
Sencelles en Època Talaiòtica (900-550 a.c.)
Els poblats de navetes es varen anar abandonant o transformant, donant pas definitivament als poblats talaiòtics cap al 900 A.C. La seva pincipal característica és la presència d’uns imponents edificis en forma de torre, els talaiots, entorn dels quals s’hi disposaven les cases.
Els talaiots són edificis de planta circular com el de Son Fred, Binifat, Son Company, o Es Fornàs de Son Jordà a Ruberts, o quadrada com els de Cas canar, el del Velar de Sa Coma, Can Florit, o Sa Talaia. S’hi celebraven actes col·lectius de caire polític i econòmic que podien adquirir forma ritual. Des dels seus terrats hi havia un bon control del territori i dels ramats i, de fet, també hi ha talaiots aïllats entre els poblats a manera de torre de guaita. Aquests darrers han estat interpretats per alguns autors com J. Aramburu-Zabala com a part de centres cerimonials. Aquest seria el cas dels talaiots de Cas Canar.
Fins a finals d’aquest període, la subsistència es basava fonamentalment en la ramaderia i en el consum complementari de productes d’origen vegetal. El gra i les lleguminoses s’han documentat tant a Son Fred com a Cascanar. No obstant, encara desconeixem la rellevància de la domesticació vegetal. Entre les innovacions tecnològiques més rellevants apareix la metal·lúrgia en ferro
Els rituals funeraris d’aquesta època són un gran misteri ja que no en tenim evidències arqueològiques. Aquest fet fa pensar en la possibilitat d’algun tipus de ritual que impliqués el dipòsit dels cadàvers a l’aire lliure.
Alguns autors han vist en els talaiots un clar signe de desigualtat social. Per a altres, en canvi, l’homogeneïtat dels habitatges en els poblats, així com dels aixovars domèstics i del consum alimentari, són el reflexe de comunitats basades en la reciprocitat i la solidaritat, on el talaiot seria el símbol del treball en col·lectivitat i el marc de pràctiques conjuntes.
Els talaiots a mallorca
Els talaiots els trobem només a Mallorca i Menorca. A diferència dels mallorquins, els talaiots de Menorca són més grans, només de planta circular i alguns són totalment massissos o amb un espai interior molt petit.
Tant si són de planta circular com quadrada, tenen una sola cambra amb una gran columna polilítica al centre. El portal d’accés és molt reduït i la coberta, feta a base de llosetes, fang i branques, descansava damunt de bigues de fusta o, ocasionalment com a Hospitalet Vell, de lloses de pedra. Alguns d’excepcionals com el talaiot quadrat de Capocorb Vell poden tenir dos pisos.
El talaiot 1 de Son Forners (Montuïri) i el talaiot de La Talaia (Sencelles), amb 17m de diàmetre el primer i 15 m. de costat el segon, són els talaiots circular i quadrat més grans de Mallorca.
Tot i que a Mallorca hi ha uns 500 talaiots documentats, tan sols s’han excavat catorze.
Sencelles en época Talaiòtica
Talaiots excavats a Mallorca
Reconstrucció de talaiots
Vida quotidiana
3. SANTUARI DE SON CORRÓ
Què són els Santuaris
Es dóna aquest nom a una sèrie d’edificis d’època posttalaiòtica amb planta quadrangular. La façana principal pot ser lleugerament corbada cap a l’interior, mentre que la façana del darrere pot tenir les dues cantonades arrodonides o adquirir forma d’absis. L’espai interior, sense compartimentacions, té un pilar o una llosa central o vàries columnes que devien sostenir la teulada, tot i que hi ha autors que pensen que es tractaria d’espais a cel obert com els recintes de taula de Menorca. També s’hi han documentat petites foganyes, cisternes i bancs adosats a les parets.
Encara avui desconeixem amb exactitud quan es començaren a construir aquests edificis que, en termes generals, podem situar entorn al segle IV A.C. Els objectes trobats al seu interior solen situar els seus darrers usos entre els segles II i I A.C. Alguns santuaris, doncs, podrien haver tingut una llarga vida, més enllà inclús de la conquesta romana l’any 123 A.C. Altres, però, sofriren greus incendis pels volts d’aquesta data, possiblement com a conseqüència dels conflictes entre les milícies romanes i la població illenca.
El context social i la funció dels santuaris
El final del període talaiòtic va venir marcat pel distanciament d’alguns grups familiars d’un model de vida que es basava en la reciprocitat i la solidaritat. Al llarg del posttalaiòtic s’haurien anat consolidant unes relacions de desigualtat econòmica entre els membres de les comunitats. Aquesta situació hauria facilitat a un sector dels homes pertanyents a les elits, entre altres coses, una intensa dedicació a la preparació militar per enrolar-se com a mercenaris en els exèrcits de Cartago primer, i de Roma després, en les seves lluites pel control de la Mediterrània. Són els famosos foners.
En aquest context, el que avui anomenem santuaris podrien haver estat edificis destinats al culte o vivendes dels gups domèstics més poderosos, o ambdues coses alhora. Serien espais privatius d’un sector minoritari de la comunitat que reforçaria la seva posició social mitjançant els símbols de la força, la violència i la virilitat representats en figures de bronze de braus i de guerrers, d’altra banda valors propis d’una societat plenament patriarcal. Haurien estat el marc on alguns homes de les elits prenien decissions que afectaven tota la comunitat o les seves relacions amb altres poblats, o fins i tot on es negociava i s’organitzava la participació dels foners en els exèrcits de les potències colonials.
Caps de bou de Son Corró
Altres restes de Son Corró
Altres santuaris de Mallorca
4. ES POBLAT DES TURASSOT
Poblat de Navetes des Turassot / Talaies de Can Quiam
Aquest jaciment està en fase de neteja, excavació i restauració des de l’any 2015 gràcies al suport de l’Ajuntament de Costitx i el Consell Insular de Mallorca.
Els treballs duits a terme confirmen que som davant un dels conjunts de navetes en més bon estat de conservació de Mallorca.
Costitx i Sencelles a l’època Naviforme (1600-1050 AC)
En aquesta època es documenten les primeres evidències de poblament a aquesa zona. Altres poblats de navetes propers, com els de Morelló Nou, Son Calussa o Son Fransoi, al municipi de Sencelles, en són bons exemples. La seva situació propera als torrents de Sencelles i de Pina oferia prats ben irrigats, fonamentals per a l’agricultura i la ramaderia.
Les navetes són habitatges construïts amb grans blocs de pedres i teulada de materials peribles. Tenen una planta en forma de barca o de nau invertida, i d’aquí agafen el nom. Poden trobar-se’n formant poblats, com en el cas des Turassot, o bé d’aïllades, com en el de Can Rom.
A cada naveta vivia un grup parental. L’interior oferia un gran espai on es feien diferents treballs: es molia el cereal sobre molins de pedra i, a la mateixa foganya on es cuinava, es podien coure els recipients ceràmics, fondre bronze, endurir punxons d’os, etc.
Les necròpolis són de tipus col·lectiu i els rituals funeraris es varen continuar celebrant en coves naturals com la cova del Camp del Bisbe, però també s’excavaven coves totalment artificials, com la d’en Mariaina o la cova de sa Vileta (Sencelles).
Les investigacions a la cova del Camp del Bisbe, a Sencelles, i a la cova des Càrritx, a Menorca, aporten dades sobre les condicions de vida en aquesta època. L’esperança de vida fregava la trentena d’anys i la dieta es basava en el consum de productes d’origen animal, cereals (ordi, blat i espelta), faves i fruits (figues).
L’accés al mateix ritual funerari per part d’homes, dones i infants, i l’absència d’evidències de desigualtats als poblats fan pensar en comunitats regides pels principis de la cooperació i la reciprocitat.
Croquis general poblat navetes
Planta de la Naveta I
5. TALAIOT DE BINIFAT
Talaiot de Binifat
6. SES TALAIES DE CAN XIM
Ses talaies de Can Xim
