EL MUNICIPI

Sencelles el poble dels cent noms, el topònim que ha donat més joc a l’hora de fer argumentacions sobre quins són el seu significat i el seu origen. Així, hi ha qui diu que Sencelles vol dir “cent selles” altres afirmen que són “cent cel·les”, altres el deriven de Centelles…, moltes més hipòtesis basades sobretot en la fantasia i en l’afany de desvelar el misteri que duen implícit certes paraules. Aquest municipi és un dels més extensos del pla i a la vegada, dels més plans, ja que el seu terreny no té cap elevació que superi els 160 m. Ens trobem, per tant, en un lloc on el concepte de pla i de planària serà realment la nota dominant, el distintiu de les terres del municipi. Travessen el terme els torrents de Solleric, que passa Per Biniali i agafa aquest nom, el d’Almedrà, més conegut com a torrent s’Ostorell al nord i l’anomenat torrent de Pina o de Montuïri.

Es tracta també d’un poble de pobles, perquè d’aquest municipi són Biniali i els llogarets de Ruberts, Jornets, Judi, Cascanar Laià. Aquest llogarets, alguns molt petits i quasi despoblats, constitueixen un dels principats atractius de Sencelles. Ara són reductes de l’arquitectura rural i tradicional mallorquina, però en temps passats reconegueren una vida de prosperitat gràcies al cultiu de la vinya, la activitat agrària predominant de tot el terme i els voltants. Altres productes de secà com les figues, ametlles i cereals i també la ramaderia han estat, pràcticament fins a l’actualitat, els recursos econòmics de què s’han servit els sencellers. La producció de figues era prou important, com destaca la glosa:

Figues rotges, cucarelles,

paretjals i albacors,

D’aquestes menjareu vós

si vos casau a Sencelles.

Per la seva posició gairebé en el centre de Mallorca, Sencelles és un municipi molt ben comunicat amb la resta de pobles del la. Una carretera la enllaça directament amb Palma i la carretera de Sineu el travessa pel sud. Aquestes vies altres de menors foren un element decisiu a l’hora d’establir relacions econòmiques i socials amb poblacions veïnes i amb altres de major importància.

La faceta humana i religiosa de la vila es manifesta en la figura de sor Francinaina Cirer(1781- 1855) la filla del poble coneguda popularment per “sa tia Xiroia” la Venerable. Va ser beatificada pel Papa Joan Pau II dia 1 d’octubre del 1989 i se li professa una gran devoció no tan sols a Sencelles, sinó arreu de Mallorca pels nombrosos fets curatius i miraculosos que se li atribueixen.

El so de les xeremies és a Sencelles més festiu i alegre, és el que convoca la gent per deixar el treball feixuc del camp i esplaiar l’ànim amb les tonades tradicionals, les mateixes que sonaren i escoltaren els avantpassats fins que se’n perd la memòria en el temps. Els sonadors fabricants de xeremies més famosos i més sol·licitats a tota l’illa han estat els de Sencelles. Aquí en són mestres sembla que aquesta tradició té el futur garantit.

Notes històriques

L’època talaiòtica deixà a Sencelles nombrosos vestigis, el més important dels quals és el talaiot de Son Fred. La dominació àrab inclogué Sencelles en el districte de Canarrossa, que també contenia els actuals termes de Binissalem, Alaró, Santa Maria, Santa Eugènia, Costitx ¡ Lloseta. amb la conquesta de Mallorca per Jaume I, tota aquesta vasta extensió de terres passà a mans del vescomte de Bearn. Aleshores, La parròquia del terme de Canarrossa era Costitx fins que al 1238 aquesta titularitat es trasllada Sencelles. Posteriorment, amb la reorganització de viles que dugué a terme Jaume II el 1309, Sencelles es quedà amb les alqueries de Biniali Costitx, Cascanar, entre d’altres. ¡ a final del segle XVI. L’Alqueria de Biniali ja s’havia convertit en una petita població. A final del segle passat, La plaga de la fil·loxera arruïnà les vinyes de Sencelles, ¡ els petits llogarets, sorgits arran de l’expansió d’aquest cultiu, començaren a despoblar-se a perdre la importància que havien aconseguit. Actualment, els llogarets agregats a Sencelles- Ruberts, Jornets, Judí, Cascanar, Laià- tornen perdre una certa força a causa de l’establiment de segones residències. Costitx se separà de Sencelles el 1855, desprès d’anys d’enfrontaments i rivalitats entre els dos pobles.

Batles del segle XX Batles del segle XXI
  • 1900.- Antonio Cirer Ramis
  • 1902.- Jaime Oliver Riutord
  • 1903.- Pedro Cirer Mulet
  • 1903.- Antonio Cirer Ramis
  • 1908.- Matias Figuerola Quintana
  • 1910.- Jaime Aloy Cirer
  • 1911.- Sebastián Ramis Llabrés
  • 1914.- Antonio Cirer Llabrés
  • 1918.- Antonio Pons Fiol
  • 1922.- Sebastián Ramis Llabrés
  • 1922.- Gaspar Oliver Bibiloni
  • 1923.- Bartolomé Bennassar Llabrés
  • 1923.- Guillermo Eneseñat Moranta
  • 1924.- Martín Mayol Gelabert
  • 1924.- Bartolomé Vich Oliver
  • 1930.- Antonio Bibiloni Pons
  • 1936.- Comissió Gestora presidida per Francisco Salas Cirer
  • 1936.- Pedro Llabrés Verd
  • 1938.- Miguel Amengual Capellá
  • 1938.- Matías Oliver Bibiloni
  • 1943.- Gabriel Fiol Ferragut
  • 1949.- Juan Bennassar Oliver
  • 1969.- Bartolomé Vallés Oliver
  • 1975.- Matías Llabrés Ramis
  • 1979.- Bartolomé Llabrés Vich
  • 1983.- Juan Roig Cirer
  • 1991.- Guillem Ferrer Ramis
  • 1999.- Josep Aloy Pons
  • 2003.- Antoni Ferrer Ramis
  • 2007.- Joan Carles Verd Cirer (primer mandat)
  • 2010.- Tomeu Morro Oliver (primer mandat)
  • 2011.- Joan Carles Verd Cirer (segon mandat)
  • 2014.- Tomeu Morro Oliver (segon mandat)
  • 2015.- Joan Carles Verd Cirer (tercer mandat)